Aquell matí s’aixecà amb un mal de cap estrident que no la deixava
pensar. Les ordres al seu cervell arribaven amb retard i això
ralentitzava els seus moviments. El primer cap a la cuina, a per un cafè
amb llet i una d’aquelles meravelles farmacèutiques que miraculosament
fan desaparèixer el dolor.
S’esperà uns minuts amb el cap baix, entre els braços, sobre la taula,
mentre suportava lentament el sorollet de la cafetera que s’anà
convertit en un piulet agut i penetrant.
Aturà el foc i començà aquell petit ritual de cada matí per poder
començar el dia amb força i energia, o almenys això es pensava. Res de
menjar, la seva fam, dormilega, encara no havia despertat.
Prengué la tassa i, amb la pastilla a la boca, començà a veure’s el cafè
amb llet, que tot d’una es convertí en un riu i la pastilla en la seva
barca. A partir d’aquí, a la barca li esperava un viatge emocionant fins
arribar a Ítaca.
El viatge l’inicià a la boca d’un túnel, l’esòfag. Poc després caigué en
un triangle de les bermudes, on una tempesta, l’estómac, uns trons (el
pàncrees) i uns llampecs (el fetge) sacsejaren la barca que quedà
destrossada. sense pietat.
Un cop arribada la calma, la barca, molt atrotinada, surà a la deriva
cap a ponent (l’intestí prim) però un cop de vent li canvià el sentit
cap a llevant (l’intestí gros). I finalment, només una part fragmentada
arribà a Ítaca (l’anus), la resta es quedà per sempre més presa de la
mar.
Aixecà el cap, i com per art de màgia, tot restà en calma. El seu mal de cap s’havia esfumat.
Carolina Ibac
1. Cerca una imatge que s'adigui amb el contingut d'aquest text.
2. Explica el contingut del text.
Es va aixecar pel dematí i va a començar a donar-li mal de cap, tot el renou fins i tot fossi fluix li molestava.
3. Opinió personal.
A jo mai m'ha donat mal de cap i esper que no me doni perquè hi ha a gent que li fa molt de mal que fins i tot no pot surti de ca seva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario