dona d'aigua

DONA D'AIGUA

Es pentinava, 

entre grans parets rocoses,

la seva llarga cabellera, 

cantant, 

i respirava l'oxigen de la nit.

Havia sortit,

a la superfície,

per sentir la suavitat de l'aire 

i admirar els raigs de la lluna

(que contemplava).

Era una dona d'aigua, 

de fum,

amb bellesa temptadora:

si t'atrapava la seva mirada

et converties en una pedra.

El seu regne eren les profunditats 

de les aigües vidrioses

que brollaven de les fonts ufanes

(gran espectacle aquàtic).

La seva bellesa era un parany,

de fet, 

tota bellesa ho pot ser. 

Les pedres que trobeu vora 

estanys, 

llacs

o salts d'aigua,

són temptacions de qui no va poder 

resistir-se a l'encanteri 

d'una sinuosa dona d'aigua,

de fum.

Antònia Lladonet

1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.

  Són éssers de la mitologia catalana, figures femenines que habiten en indrets com estanys,torrents,salts d'aigua,fonts boscanes,grogs,deus i  grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis.

2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.

Hi ha una història que conta que dos amics que vivien en un poblet molt petit a la vora de les muntanyes al nord del país; una nit de Sant Joan aconseguiren robar una peça de roba a les dones d’aigua.
La peça de roba robada es convertí en una peça d’or, amb el qual van viure molt bé durant tot l’any; però no en tingueren prou i l’any següent tornaren al gorg.
Aquest cop s’amagaren a un lloc diferent, però les dones d’aigua que ja els esperaven, els descobriren. Els van agafar dels cabells, els van rebolcar pel fang i els van apallissar. Els nois van aconseguir fugir cames ajudeu-me i diu la llegenda que encara no han parat.
3. Per què eren perilloses?

Perquè quan les miraves als ulls te tornaves de pedra.

                                  4. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?
                         Son temptacions de qui no va poder resistir-se a l'encanteri d'una sinuosa dona d'aigua de fum.