Inhala alegria
1. Cerca informació sobre els contes. Definició i característiques generals. Després en cerques un i el penges al teu blog amb un resum del mateix.
El conte és un relat breu, oral o escrit, breu i de llenguatge senzill. Pot narrar històries reals com fictícies.
Hi ha dos tipus de conte, el popular i el literari. En el conte popular no hi ha autor. L’altre és el conte literari, on l’autor ja és conegut i sol treure un benefici econòmic.
Hi ha dos tipus de conte, el popular i el literari. En el conte popular no hi ha autor. L’altre és el conte literari, on l’autor ja és conegut i sol treure un benefici econòmic.
PER ENTENDRE QUE HEM DE FER CAS DE LES ADVERTÈNCIES DELS PARES
Hi havia una vegada...
... una nena molt
bonica que vivia amb la seva mare. Aquesta li havia fet una capa amb
caputxa de color vermell ... i per això tothom la coneixia com a la Caputxeta Vermella.
Un dia la mare li va dir a la Caputxeta: “Filla
meva, s’han de portar aquests aliments a casa l’àvia: fruites dolces,
uns pastissos i uns formatgets. Però ja saps que l’àvia viu al mig del
bosc, oi? I ja saps que és molt perillós creuar el bosc perquè hi viu el
llop!!”
La Caputxeta va respondre: “però mare ... si jo no tinc por de res!!”
La mare la va abrigar amb la caputxa vermella i abans que marxés li va dir: “però no parlis amb ningú i no t’entretinguis ... que no fos cas que vingués el llop”
La mare la va abrigar amb la caputxa vermella i abans que marxés li va dir: “però no parlis amb ningú i no t’entretinguis ... que no fos cas que vingués el llop”
La Caputxeta va agafar el cistell i va emprendre el camí cap a casa l’àvia, pel mig del bosc.
La Caputxeta va començar a agafar floretes que s’anava trobant, a mirar els arbres i les papallones, a quedar-se encantada amb els ocells ... i de sobte es va trobar amb el llop!! El llop li va preguntar: “On vas nena eixerida?”
La Caputxeta, fent-se la valenta, li va dir: “Vaig a veure a la meva àvia que viu al mig del bosc ... i no et pensis que em fas pas por, llop pelut!!”
La Caputxeta va començar a agafar floretes que s’anava trobant, a mirar els arbres i les papallones, a quedar-se encantada amb els ocells ... i de sobte es va trobar amb el llop!! El llop li va preguntar: “On vas nena eixerida?”
La Caputxeta, fent-se la valenta, li va dir: “Vaig a veure a la meva àvia que viu al mig del bosc ... i no et pensis que em fas pas por, llop pelut!!”
El llop va pensar: “doncs avui podré fer un bon àpat si em menjo l’àvia i la neta, je, je”
... Va donar mitja volta i es va dirigir cap a casa l’àvia de la
Caputxeta. En arribar allà va picar a la porta i l’àvia, pensant-se que
seria la seva néta, li va obrir la porta d’allò més confiada. El llop li
va saltar a sobre i en un “tres i no res” se la va cruspir. Abans, per
això, li havia tret la seva còfia. El llop es va posar les ulleres de
l’àvia, i la còfia, i es va posar a dins el llit, tapat fins el nas, a
esperar que arribés la Caputxeta.
Al cap d’una estona, la Caputxeta va entrar a casa la
seva àvia en trobar la porta mig oberta. En veure a la seva àvia
ajaguda al llit ... li va dir:
- Àvia … quins ulls més grossos que tens!- Són per a veure't millor Caputxeta - va contestar el llop amb una veu trencada.
- Àvia … quines orelles més grosses que tens!- Són per sentir-te millor Caputxeta!
- Àvia … quines dents més grosses que tens!
- Són per ... … … MENJAR-TE MILLOR!I pronunciant aquestes paraules el llop va fer un salt del llit i es va tirar a sobre de la Caputxeta … i després d’una llarga baralla … se la va menjar!!
- Àvia … quins ulls més grossos que tens!- Són per a veure't millor Caputxeta - va contestar el llop amb una veu trencada.
- Àvia … quines orelles més grosses que tens!- Són per sentir-te millor Caputxeta!
- Àvia … quines dents més grosses que tens!
- Són per ... … … MENJAR-TE MILLOR!I pronunciant aquestes paraules el llop va fer un salt del llit i es va tirar a sobre de la Caputxeta … i després d’una llarga baralla … se la va menjar!!
Menys mal que per allà a prop hi passava un caçador
que, en sentir els crits de la Caputxeta, va decidir anar a veure què
passava. Quan va trobar la porta oberta, tot tirat pel terra i el llop
estirat a sobre el llit amb una panxa molt grossa, va endevinar el què
havia passat i, amb un ganivet, va obrir la panxa del llop.
I sabeu què hi va trobar? Doncs a la Caputxeta i la
seva àvia!!!! Les dues van sortir de la panxa del llop i es va abraçar
amb el caçador.
Tot i que havien passat molta por, per fi tot havia acabat bé. Això si... la Caputxeta va entendre perquè la seva mare li va dir que no s’entretingués i anés ràpid, i va comprendre que l’advertís sobre els perills del llop.
Tot i que havien passat molta por, per fi tot havia acabat bé. Això si... la Caputxeta va entendre perquè la seva mare li va dir que no s’entretingués i anés ràpid, i va comprendre que l’advertís sobre els perills del llop.
Havia una vegada una noia que es nomia caputxeta vermella, la mare li va dir que anés a ca la seva avia a donar-li unes quantes coses per que es recuperàs de la seva grip.
és va trobar amb un llop i li va dir que el camí més curt era l'esquerr, però no era així, sinó que el llop es volia menjar a na caputxeta. Ell va arribar abans ja que es va tirar per el camí més curt, va arribar i ells es creia que era la seva avia, i casi se la menja.
2. Explica el conte que més t'agradi i per què. Pensa a penjar imatges de tot.
No hay comentarios:
Publicar un comentario