venecia

1. Cerca imatges que vagin bé per al teu blog  sobre Venècia.


2. Cerca imatges sobre màscares venecianes.

 
3. Cerca informació sobre Venècia, la seva història i els seus costums. 
És una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la província homònima. La seva població és de 266.181 habitants, en un municipi de 421 km².
 D'orígens incerts, sembla que Venècia va néixer a conseqüència del flux de refugiats que, abandonant la planura del Vèneto empesos per la invasió per part dels longobards del nord d'Itàlia, es va retirar cap a les 118 illetes de la llacuna.
El nom Venècia antigament va identificar la regió de la gent vèneta. En l'edat mitjana, Venècia (Vèneto) va dividir-se i l'Imperi bizantí controlava no més de la part de la llacuna i li deien solament Venècia. Quan les illetes de la llacuna van tornar-se una ciutat, Venècia va tornar-se el nom de la ciutat.

poesia i crisi

Poesia i crisi

Per què no afegir poesia a tota aquesta situació de crisi? Pens que necessitam la poesia avui més que mai. Escoltem la veu de les paraules, escoltem els poetes. Entre tant de número i balanç, entre la fredor de la tècnica i la mecànica, entre la solitud i el companyerisme, entre... La poesia social està present i té molt a dir, no sols criticar i denunciar determinades situacions, també donar un raig d'il·lusió, esperança i compromís per un futur millor.

Anti-crisis

(Carlos Gargallo)

Que de la noche al aire sus suspiros

y que salga el sol de cada día.

Que no está la cosa para más sorpresas

de esas que hunden al mundo en la miseria.

Que hay que cambiar los pensamientos negativos,

apoyar el hombro sin requiebro

para salir de este embiste

donde estamos consumidos.

Que hay que abrir las ventanas

para alzar la voz y llegar bien lejos;

razones son suficientes

para matar a esta crisis

que el hombre mismo se ha inventado.

Dar la cara

(Carlos Gargallo)

Cuando todo esto desaparezca

y la luz vuelva a raudales.

Cuando suba el telón

con obra renovada

y reaparezca la ilusión

que quedó perdida,

entonces,

caminaré cogido de la mano

de un arco iris de mil colores.

No quedará penumbra

por los rincones de la casa,

ni lágrimas que ahora inundan

el corazón triste

de pena en el alma.

Salir corriendo

no ayuda,

mejor si acaso, dar la cara.

Les il·lustracions són de Julia Freund.

1. Explica el contingut dels dos poemes. De què parlen? En quina persona estan escrits? Tracten un tema d'actualitat?
De la vida, que hem de donar la cara als problemes i no deixar-los anar.
Tercera persona.
Si.

2. Fes-ne un resum per estrofes de cada un d'ells.
Demos la cara a esas cosas que nos hunden.

Tenemos que creer en nosotros mismos y aprender de nuestros propios fallos.
Gritar nuestros miedos.
Que si no me quedan amigos, ya me los buscare yo.
Escapar de nuestros miedos no sirve de nada, mejor dar la cara.

3. Són positius o negatius? Per què? 
Positius, perquè trob que te tota la raó, hem de donar la cara als problemes in no deixar-los anar, ser capassos de fer el que volem.

vacances

Vacances!

             

1. Explica el que tens pensat fer aquesta setmana santa. Segueixes alguna tradició? 

Tinc pensat dormir molt, me encanta dormir.

Sortire amb els meus pares i germanes a tomar algo qualque dia.

Nosaltres teníem tradició anar els diumenges al dia del ram, però ahir no varem poder anar perquè varem anar a dinar. Alomillor feim panades, no ho se cert.

como escribir una descripcion

Como escribir una descripción (Pasos y ejercicios)

Escrito por Diego el Jueves 21 de abril del 2011

La descripción es un recurso literario que permite caracterizar un objeto, un paisaje, una persona o un animal.
Para escribir una descripción debes tener en cuenta:

• Lo que registras a través de los sentidos: “Una luz dorada brota de gigantescas esponjas”.
• Los datos que te proporcionan tus sensaciones internas: “Saltando de roca en roca refrenábamos nuestro impulso”.
• Las acciones que realizan personas o animales: “Duros corales blancos se enmarañan en matorrales”.

Recuerda que una buena descripción exige:

• Observación del objeto, persona, animal o paisaje a describir.
• Selección de las cualidades más importantes para evitar una excesiva enumeración.
• Organización y composición a partir de las características seleccionadas.

Ejercicio: Observa atentamente la siguiente imagen

1) Realiza una lista de los elementos que la componen. Luego agrega a cada uno de los objetos adjetivos que los caractericen.
Por ejemplo: el cielo –> luminoso, claro
flor-> bella, viva
campo-> verdoso, ambiental
2) Dados los siguientes sustantivos y adjetivos, utilízalos en un ejercicio de descripción. No es necesario que los ubiques en el mismo orden en que aquí aparecen.

El cielo está nublado.

Las zapatillas de mi padre se están rompiendo.

El girasol tiene los pétalos amarillos.

Los arbustos tienen un color muy sorprendente.

Hay gusanos en la hoja verde del girasol.

3) A veces ciertos hechos provocan sensaciones que solamente nosotros sentimos. Por ejemplo:

El maestro me pidió el trabajo y yo sentí que mi estómago se retorcía como una goma de mascar.

¿Recuerdas que te haya ocurrido alguna vez algo parecido?. Realiza una breve narración , en donde se incluya especialmente la descripción de estas sensaciones internas. 
A mi me pasa algo parecido cuando me habla la persona que me gusta, siento que desde el corazón hasta la garganta me sube algo, no se como explicarlo, pero ahí esta, algo que no me deja hablar ni respirar bien, como un nudo en la garganta.

goya

1. Cerca una imatge de l'obra de Goya La família de Carles IV i respon les preguntes:


                                 -Qui són els dos personatges centrals? Els reis.

                                 -Què destaca Goya de la indumentària de les dones? Les tres menines.

                                 -I de la indumentària dels homes? Els fills del rei.
       
                                 -On és el pintor? Està il·luminat?Es a la part esquerra, de blau. Si està il·luminat.

Inhala alegria

Inhala alegria

1. Cerca informació sobre els contes. Definició i característiques generals. Després en cerques un i el penges al teu blog amb un resum del mateix.

El conte és un relat breu, oral o escrit, breu i de llenguatge senzill. Pot narrar històries reals com fictícies.
Hi ha dos tipus de conte, el popular i el literari. En el conte popular no hi ha autor. L’altre és el conte literari, on l’autor ja és conegut i sol treure un benefici econòmic.
 

PER ENTENDRE QUE HEM DE FER CAS DE LES ADVERTÈNCIES DELS PARES

Hi havia una vegada...

 ... una nena molt bonica que vivia amb la seva mare. Aquesta li havia fet una capa amb caputxa de color vermell ... i per això tothom la coneixia com a la Caputxeta Vermella.

Un dia la mare li va dir a la Caputxeta: “Filla meva, s’han de portar aquests aliments a casa l’àvia: fruites dolces, uns pastissos i uns formatgets. Però ja saps que l’àvia viu al mig del bosc, oi? I ja saps que és molt perillós creuar el bosc perquè hi viu el llop!!”

La Caputxeta va respondre: “però mare ... si jo no tinc por de res!!”
La mare la va abrigar amb la caputxa vermella i abans que marxés li va dir: “però no parlis amb ningú i no t’entretinguis ... que no fos cas que vingués el llop”

La Caputxeta va agafar el cistell i va emprendre el camí cap a casa l’àvia, pel mig del bosc.
La Caputxeta va començar a agafar floretes que s’anava trobant, a mirar els arbres i les papallones, a quedar-se encantada amb els ocells ... i de sobte es va trobar amb el llop!! El llop li va preguntar: “On vas nena eixerida?”
La Caputxeta, fent-se la valenta, li va dir: “Vaig a veure a la meva àvia que viu al mig del bosc ... i no et pensis que em fas pas por, llop pelut!!”

El llop va pensar: “doncs avui podré fer un bon àpat si em menjo l’àvia i la neta, je, je” ... Va donar mitja volta i es va dirigir cap a casa l’àvia de la Caputxeta. En arribar allà va picar a la porta i l’àvia, pensant-se que seria la seva néta, li va obrir la porta d’allò més confiada. El llop li va saltar a sobre i en un “tres i no res” se la va cruspir. Abans, per això, li havia tret la seva còfia. El llop es va posar les ulleres de l’àvia, i la còfia, i es va posar a dins el llit, tapat fins el nas, a esperar que arribés la Caputxeta.

Al cap d’una estona, la Caputxeta va entrar a casa la seva àvia en trobar la porta mig oberta. En veure a la seva àvia ajaguda al llit ... li va dir:
- Àvia … quins ulls més grossos que tens!- Són per a veure't millor Caputxeta - va contestar el llop amb una veu trencada.
- Àvia … quines orelles més grosses que tens!- Són per sentir-te millor Caputxeta!
- Àvia … quines dents més grosses que tens!
- Són per ... … …  MENJAR-TE MILLOR!I pronunciant aquestes paraules el llop va fer un salt del llit i es va tirar a sobre de la Caputxeta … i després d’una llarga baralla … se la va menjar!!

Menys mal que per allà a prop hi passava un caçador que, en sentir els crits de la Caputxeta, va decidir anar a veure què passava. Quan va trobar la porta oberta, tot tirat pel terra i el llop estirat a sobre el llit amb una panxa molt grossa, va endevinar el què havia passat i, amb un ganivet, va obrir la panxa del llop.

I sabeu què hi va trobar? Doncs a la Caputxeta i la seva àvia!!!! Les dues van sortir de la panxa del llop i es va abraçar amb el caçador.
Tot i que havien passat molta por, per fi tot havia acabat bé. Això si... la Caputxeta va entendre perquè la seva mare li va dir que no s’entretingués i anés ràpid, i va comprendre que l’advertís sobre els perills del llop.

Havia una vegada una noia que es nomia caputxeta vermella, la mare li va dir que anés a ca la seva avia a donar-li unes quantes coses per que es recuperàs de la seva grip.

és va trobar amb un llop i li va dir que el camí més curt era l'esquerr, però no era així, sinó que el llop es volia menjar a na caputxeta. Ell va arribar abans ja que es va tirar per el camí més curt, va arribar i ells es creia que era la seva avia, i casi se la menja.

2. Explica el conte que més t'agradi i per què. Pensa a penjar imatges de tot.

ovidi montllor

Ovidi Montllor

1. Cerca informació sobre qui era Ovidi Montllor. Explica la seva vida i quin tipus de cançons va fer.
No havia complert 12 anys quan va haver de deixar l'escola per les necessitats econòmiques familiars. S'hagué d'espavilar en el món laboral treballant en 36 oficis diferents com mecànic, adroguer, venedor ambulant, obrer tèxtil, cambrer, pastor, picapedrer, reporter o comptable.  

2. Penja la lletra de dues de les seves cançons i explica-les.

3. Què vol dir aquesta frase dita per ell: Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.
Que no ens basta amb el que tenim, en volem més.

4. Què és el que més t'ha cridat l'atenció de la seva vida? Per què? Resumeix en tres línies el seu pensament sobre la vida.
Que des de ben petit ja va començar a fer feina. Li donava igual deixar l'escola si tenia que fer feina per dur doblers a ca seva perquè ho necessitaven.

redacció

        1. Explica com ha anat el teu cap de setmana. Comença per explicar el divendres horabaixa, el dissabte i el diumenge. Mínim 20 línies. 

 

Divendres quan vaig sortir de l'institut, hem vaig dirigir a ca meva, vaig dinar. A les quatre vaig quedar amb un amic a veure una pel·lícula, a les set i quart vaig anar a comprar pa, i em vaig anar a ca meva.

Dissabte al dematí vaig anar a veure a una amiga meva, que feia temps que no la visitava, varem estar fins les dues juntes, ella s'havia d'anar a dinar, i jo també. A l'horabaixa hem vaig anar amb les meves germanes a donar una volta, desprès varem anar a prendre un cafè a un bar, per passar la tard juntes i no avorrir-nos. Quan varem arribar a ca nostra eren devers les vuit, ens varem dutxar i desprès varem estar a la nostra habitació fent-mos fotos i ens ho varem passar super be. 

Diumenge al dematí varem estar amb uns amics donant unes voltes i prendre uns lacaos per berenar, i a l'horabaixa va venir el nostre cosí per estar amb nosaltres, ens ho varem passar genial.

sinopsis

1. Fes la sinopsi de la pel·lícula que hagis vist durant aquestes vacances. Acompanya-la d'imatges.
 Catorze amics de Sant Cugat, de professions diverses, es troben de tant en tant per sopar -un d’ells és cuiner- en una casa particular. De cop, el setembre del 2012 se’ls acut posar un polític a taula. L’experiència els agrada tant que en van convidant d’altres, de tots els colors. Un dels comensals, el periodista Josep Maria Vallès, té la idea d’enregistrar aquestes converses per poder-ne fer un llibre. Es diu Polítics a la carta i en aquestes confessions durant un sopar al menjador de casa hi passen d’Aleix Vidal-Quadras a Oriol Junqueras, de David Fernàndez a Dolors Montserrat, d’Artur Mas a Ada Colau. I també, vingut expressament del País Basc, Iñaki Anasagasti. És en la intimitat d’un recuit de Fonteta amb confitura de taronja amarga que el polític nascut a Veneçuela durant l’exili dels seus pares va explicar com l’havien avisat que si mai ETA triava matar algú del PNB l’havien escollit a ell. I just després d’aquesta primícia Anasagasti deixa anar la frase que m’inspira aquest article. Diu que la prova que al País Basc ja hi ha menys crispació és que s’hagi pogut fer la pel·lícula Ocho apellidos vascos. Tres anys abans, assegura, hauria estat impossible. La comèdia -un andalús que arriba al País Basc i està més desubicat que el Cocodril Dundee a Manhattan- no és innocent. Els diàlegs i les situacions fan gràcia però ningú hauria gosat riure’s dels tics, el tarannà i les tradicions basques amb ETA a les armes, ni hauria estat políticament correcte visualitzar que, ja sigui amb accent andalús o de “chicarrón del norte ”, tots són igual d’espanyols per més cognoms bascos que tinguessin els rebesavis. Quan aquesta setmana s’han detingut tants presumptes jihadistes a Catalunya i s’ha fet distinció segons el seu lloc de naixement he pensat si el terrorisme té pàtria, si els assassins són pitjors segons quins siguin els cognoms que pengin del seu arbre genealògic.

 

   2. Lèxic - Els sinònims i els antònims
Un antònim és el contrari d'una paraula.
Un sinònim és quan tenen el significat igual o molt paregut.
1. Busca un sinònim de les paraules en negreta d‟aquest text:
Reservat, comenta, poca, derrota, afany, l'any, contemplar.
Història del creixement econòmic a Mallorca 1700-2000, llibre de Carles Manera, ha estat guardonat amb el IX Premi Catalunya d’Economia, que atorga la Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport de Caixa Catalunya. L’estudi trenca amb l’escassa investigació sobre la història de la realitat econòmica de Mallorca i esvaeix la típica visió de l’illa com a paradís turístic. En l’obra es pot veure l’evolució econòmica de l’illa balear durant tres segles, des de les dificultats en temps de l’absolutisme de Felip V i la pèrdua de poder del nobles amb el creixement del pes dels comerciants, fins a l’època de la industrialització, en què s’observa el dinamisme que ha caracteritzat sempre Mallorca.
Dossier Econòmic de Catalunya, 10/10/03

   3. Escriu els antònims de les paraules següents:

       Vendre; comprar minvar; augmentar arronsar; desconnectar; connectar empitjorar; millorar netejar; embrutar desanimar; animar oblidar; recordar aprimar; engreixar descosir; cosir encendre; apagar treure;afegir  demanar; oferir perdre; guanyar unir; desunir  disminuir; augmentar embravir;  sortir; entrar escalfar;  aclarir; baixar; pujar vestir; desvestir comunicar, incomunicar negar; afirmar endarrerir; avantatjar 


 4. 1.Subratlla l‟opció correcta segons el context de cada parella de mots.

a. M’hauries de donar la teva (adreça/direcció) de Barcelona.
b. Vaig bé en aquesta (adreça/direcció) per arribar al Montseny?
c. Si segueixes carrer (a dalt/amunt) trobaràs la plaça de Francesc Macià.
d. He pujat (a dalt/amunt) de tot de l’edifici i m’he trobat el teu germà.
e. No m’he pogut (seure/asseure) en tot el trajecte.
f. Aquest diumenge han fet un concert d’(orgue/òrgan) a la catedral.
g. Hem estat esperant de braços (plegats/creuats) tot el dia.
h. M’agrada més el formatge (tou/tendre) que el formatge sec.
i. (Posa‟t/fica’t) el jersei.
j. Estàvem preparats per començar la cursa, però vam haver d’esperar el (tret/dispar) de sortida.

dites sobre l'amor

Tria els deu refranys amorosos que més t'agradin, els penges al teu blog cada un amb una imatge. Penja el refrany que t'hagi agradat més a la pàgina "Sota el mateix estel", acompanyat d'una imatge.

 

 

 

Dites populars i refranys sobre l'amor i els enamorats

Com vols que et vulga, si el qui vull que en vulga no em vol com vull que em vulga

De l'amor se'n parla molt, fins i tot al nostre refranyer. Us fiquem una recopilació de dites populars i refranys que parlen de l'amor, del desamor, dels enamorats...

A casar ni a recules s’hi pot anar

A la ben casada, només el seu marit li agrada

A marit gelós, la dona maca

A qui diu no, no el casen

Abans el Déu era l'amor, avui és l'or

Abans que et cases, mira el que fas

Afortunat en el joc, dissortat en amors

Al cor de les persones, ningú no hi entra

Al que es casa per interés, li ixen los comptes al revés

Al mal de cor, no li vages amb disgustos ni pors

Allà on hi ha amor, no hi ha rancor

Amants i lladres, busquen foscors i racons

Amor comprat, dona'l per venut

Amor de boig, vós per altre i jo per vós

Amor de Carnestoltes, amors de revoltes

Amor de festes de carrer, el millor no val un dobler

Amor de lluny i fum d'estopa, tot és u

Amor fort dura fins a la mort

Amor gran venç totes les dificultats

Amor i senyoria, no volen companyia

Amor que aplega a l'oblit, amor que no ho ha sigut

Amor que s’emporta el vent, que et serveixi d’escarment

Amor sense patir, això no pot ser

Amor, amb amor es paga

Amor, tos i diners no es poden amagar molt de temps

Amoretes de gener, per sant Miquel bolquer

Amors i juraments se'ls endú el vent

Cada ase s'enamora del seu bram

Cada u està gelós de lo seu

Cal educar per amor i no per temor

Cap on el cor s'encamina el peu camina

Casar-se no es sols portar el ram

Cor apassionat no vol ser aconsellat

Cor sense amor, jardí sense flors

Costa molt poc d'enamorar i costa molt més de conservar

De mal d'amor, els metges no en curen

De sembrar i casar, consells no vulguis donar

De tant que et vull et trec un ull 

Dona bonica i marit gelós, mai no tenen repòs

El boig té judici i l'enamorat no té seny 

El cor no parla, però endevina

El llamp i l'amor cremen el cor

El primer casament: amor, el segon: companyia i el tercer: tonteria

El sentiment agut és mut

Els amors passen, els amics queden

Els primeres amors són els millors

Estimar i no ser estimat és com respondre i no ser preguntat

Festeig llarg, parent de la mort

Herència forta, casament en porta

Jurament d'enamorat, se'n riu d'ell el gos i el gat

L'amor el va pintar un cego

L'amor és com la lluna, si no augmenta minva

L'amor és el desig irresistible de ser irresistiblement desitjat

L'amor sempre té excusa

L'amor tot ho perdona, menys l'engany

Mal d'amor és mal de jove; recaiguda de vell hi deixa la pell  

Mans gelades, enamorades

Ni abril sense flors, ni joventut sense amors

Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats

Per l'home enamorat, no hi ha dona lletja

Per mal casar, val més a ca-seva estar

Quan em mires i et rius, senyal que em vols

Quan la fam entra pel portal, l'amor fuig per la finestra

Qui bé ama, tard oblida

Qui estima, defectes no mira

Qui té amor, no dorm

Renyeixen els amants, i s'estimen més que abans

Si vols que et vulguen, fes-te voler

Val més ser amat que temut

Podeu trobar més refranys a la web El refranyer, de José Gargallo Gregori.

poema

 1. Aquí teniu un poema preciós del cantautor Lluis Llach. Cerca informació sobre el mateix, penja imatges d'ell i per introduir el poema i llavors:

És un músic, cantautor i escriptor català. Va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó.Ha estat un referent no solament musical, sinó també intel·lectual de tres generacions.

 A. Fes un resum del poema i explica'l cada quatre versos.
 Ell està enamorat, i diu que si ella va a qualque part ell anirà amb ella.        
 B. En quina persona està escrit, en primera o en tercera? Aquest fet fa que el poema sigui més subjectiu o més objectiu?
 En primera. Objectiu.
 C. Quin és el tema del poema?
L'amor.
 D. Analitza'l formalment com tu ja saps.

 E. Opinió personal.
M'ha encantat, perquè expressa el seus sentiments i no te por a dir-los.

                                                          

Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,  5

no tinc altra veritat,  7

ni enganys ni cap gran misteri,  9

si tu hi vas, també hi vaig.  8

No tinc país  3

sense tu,  3

tampoc tinc demà...  5

així doncs per sempre  7

mantinc el repte,  5

només si hi vas jo hi vaig.  8

Jo hi sóc si també vols ser-hi  9

tan sols per fer un camí junts,  8

pel goig de seguir petjades  8

que ens han dut molt lluny.  6

Pel plaer d'un demà que engresqui  9

perquè ens hi trobem a gust  8

refent l'art de viure  6

poder conviure  5

el somni d'un món més just.  7

Lluis Llach

el reportatge

 1.Cerca informació sobre el que és un reportatge. Quina diferència hi ha amb una crònica? Argumenta la teva resposta. 

És un gènere periodístic basat en el testimoni directe de fets i situacions que explica amb paraules i des d'una perspectiva actual, històries viscudes per persones i les relaciona amb el seu context. 
És distingeix d’aquest gèneres amb el fet que la crònica també hi incorpora la valoració, el punt de vista, la interpretació, l’enfoc, que en pot fer el reporter que es troba desplaçat al lloc on s’han produït els esdeveniments noticiables.

un poc de literatura al segle XX

  1. Cerca informació sobre l'Escola Mallorquina (època, definició, autors...). Penja imatges que siguin representatives d'aquest corrent.
 L'època està amb el grup vinculat amb el Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme, Modernisme i Noucentisme




L'Escola mallorquina fou un grup d' illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona

 Els seus autors  que més destaquen: Llorenç Riber i Campins, Miquel dels Sants Oliver, Miquel Ferrà i Juan, Emília Sureda, Pere Orlandis, Maria Antònia Salvà i Ripoll, Guillem Colom i Ferrà, Miquel Forteza i Pinya, Joan Pons i Marquès, Miquel Colom Mateu, Andreu Caimari, Bartomeu Guasp i Gelabert, Miquel Gayà, Maria Antonia Ramon, Miquel Costa i Llobera, i finalment, Joan Alcover Maspons.

2. Cerca informació sobre Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Explica quines foren les seves obres representatives i quin gènere literari conreaven. Cerca i penja dos poemes que hagi escrit cada un d'ells i penja imatges representatives. 
  
Fou un poeta mallorquí, les seves obres més conegudes són:  
Poesies
De l'agre de la terra 
Tradicions i fantasies
Horacianes
Visions de Palestina 
Sermons panegírics
Lo pi de Formentor

 












Fou un poeta assagista i polític, les seves obres més conegudes són: 
 

Poesia

La relíquia 
La Balanguera  
La serra, homenatge a Costa i Llobera. 
Cap al tard, recull poètic 
Poemes bíblics, recull poètic 
Desolació, expressió dels seus sentiments.

Assaig

Humanització de l'art  
Reacció literària  
Cultura de llenguatge 
L'art segons Tolstoi

comprensió lectora

   ABANS QUE SIGUEM RES,
                             (Et dono les ganes de viure que duc al fons d'aquestes butxaques)

Et dono les paraules que no t’he dit, per si les goses llegir, i un tros de paper per si volguessis escriure’m. Et dono un paraigua, per si plou i has d’anar a algun lloc i no hi ha prou balcons que et facin d’aixopluc. Uns mitjons gruixuts perquè no caminis descalç per aquest terra glaçat. Et dono una nit que duri vuit llunes. Una mica de la meva veu, per si mai et falla la teva. Un nosaltres cosit amb les mans de dos aprenents. Una cançó senzilla que puguem cantar tots dos sense perdre el ritme, ni el compàs. Et dono les ganes de viure que duc al fons d’aquestes butxaques.  

Regala’m, si et va bé, una engruna del teu temps. Un vespre de març passejant per Calafell. Un dissabte on, en una ciutat nova, sortim de festa fins que surti el sol. Que siguin els teus llavis i les teves mans els que em diguin bon dia. Un matí fent el cafè, on despentinats remenem calaixos buscant el sucre o baixem al supermercat per comprar la llet. Que tornem al llit i des de la finestra vegem com s’enfilen els roures i les alzines. Gairebé en podem tocar les branques si ens hi apropem i allarguem la mà. Que fem l’amor lentament. Que la intensitat ens faci d’embranzida. Tant és el que arribarà demà, ja ho veus, ni tinc presses ni duc cap rellotge al canell.

El que voldria compartir potser morirà abans de ser. Un sastre amb bon ofici haurà de descosir-nos. Tancaré la finestra, i la branca del roure serà orfe d’estornells. Davant del vidre, xiularé la cançó com si l’haguéssim fet nostra.
    Gemma Ventura Farré

     1. Fes un resum d'aquest text.
Ella li vol donar un poquet de cada cosa seva.     2. Escriu el tema en una sola paraula.
Amor
     3. A qui li podries dirigir aquestes paraules del teu entorn familiar o d'amics? Per què?
Jo li dedicaria això al meu novio, perquè són paraules commovedores.     4. Explica què intenta dir l'autora amb aquesta frase: "Et dono les ganes de viure que duc al fons d'aquestes butxaques". Justifica la teva resposta.
Pues que per molt petit que sigui el que realment expressa, els seus sentiments són reals i li dona tot el que té.