Ets jove i alta, o no ho ets, i canviar això és impossible. Ser prima o no ser-ho, o millor dit, estar prima o no estar-ho és una altra cosa i, instintivament, tenim per cert que això depèn de nosaltres. Aquesta falsa creença propicia l’aparició de quantitats ingents d’ànimes caritatives que ens aporten solucions en forma de dietes màgiques.
Evidentment que hi ha dietes serioses basades en una alimentació sana i equilibrada, dirigides per bons professionals; però aquestes no fan miracles. Normalment ens sentim atrets per allò que sembla més fàcil, les promeses d’obtenir una figura esvelta sense esforç, sense passar gana i amb poc temps, són molt temptadores; i encara que en el fons sospitem que no pot ser gaire bo, ens deixem portar i ho provem, no fos cas… Potser la dieta de la carxofa, potser la de l’entrepà, potser les dissociades, potser les proteiques. Quina puc provar, ara que ve el bon temps?
El millor, en cas que realment ens convingui fer dieta, és posar-nos en mans de professionals que ens n’aconsellin una de personalitzada que no pugui perjudicar el nostre organisme. Hem de descartar totes aquelles dietes que ens han dit, sabem o coneixem perquè algú les ha fet i li han funcionat. No tothom té el mateix metabolisme ni les mateixes necessitats i el que funciona bé en una persona pot ser perjudicial per l’altra. A més, hem de tenir en compte que una dieta pot semblar que va bé, en principi, però, si després fa l’efecte rebot guanyarem més quilos dels que haguem perdut i la propera vegada en voldrem perdre encara més… En definitiva: un peix que es mossega la cua.
2. Escriu els arguments que defensa l'autor del text anterior.
Que no hem de abusar amb el menjar amb grassa i ara que som joves i esteim en plena adolescència hem de cuirar-nos
tard
